Guanyadors

Ja tenim els guanyadors del repte d’aquest any en cada categoria. Felicitats als guanyadors i moltes gràcies per participar a la  resta de vidents. Us esperem a la pròxima edició del Twerrorífic 2019.

🏆 Relat més literari: Cançó de bressol de la negra nit

A dormir nena bonica o el llop cruel et rondarà. A dormir nina petita o el pallasso se t’endurà. Sents la campaneta? És hora de tancar els ulls. Descansa ànima menuda, dorm al teu bressol. No sents com s'acosta l'udol?

Sònia

🏆 Relat més popular: Mort en vida

En Joan no aguantava més, ell no era un home de mar com el seu pare, el capità. Ni tan sols sabia si es considerava un home. La seva atracció per les roses o col·leccionar les conquilles del mar el delataven. Deixant una carta i vestit com la seva mare es llençà a les onades.

Gerard

🏆 Relat més intuïtiu: Conversa de cambra

– Mare, on és la Mariona?
– La germaneta ha mort, amor meu.
– I què fa aquesta nina de porcellana a dintre del seu bressol?
– Era la seva nina preferida i així la sento més a prop.
– Mare, per què crida tant la nina?

Belinda

Relats de la biblioteca

Una sacsejada i va obrir els ulls. Davant, la nena que ella havia sigut la mirava amb ulls de botó. I mentre la bressolava li va xiuxiuejar: La meva nina bonica. Voldria haver cridat, però només tenia una boca pintada.

La dama va guaitar el perfil d’unes veles blanques contra l’ocàs i va fer sonar el seu caragol de mar. L’oceà va respondre amb onades embravides que van empassar-se el vaixell. Després va esperar, delectin-se com una aranya a la seva xarxa, a què els cossos arribessin a la platja.

El tracte: Seràs bella tant de temps com soni la capsa de música. I a cada moment li donava corda, diligent, tan presonera del seu anhel com la ballarina de fusta.

🏆 Vident més temerari: Mad Hatter

La invitada

Un sobre: una invitación y un pétalo de rosa. “Adelante”, invitó el capitán, igualito a Nosferatu, “la travesía no sería lo mismo sin una dama como usted”. Sonreí y la ventana reflejó una calavera. “Lo sé”, dije. Mar adentro, la gran ola se acercaba con el rumor de una caracola.

Potser això no anirà com et penses

Quan el cirurgià es donà la volta, saludà la pacient amb un somrís de llop, encara sangonejant per les comissures. La nena també somrigué, amb les mans a l’esquena. Amb una subjectava la nina. Amb l’altra, les tisores.

Un altre cop aquesta foscor

La dona d’ulls de gat i somrís de punyal balla fent cercles a la pista. El saxo emmudeix de cop i tot resta fosc i en silenci. Algú ha tancat la capsa de música.

Segueix-nos i estigues al dia de les novetats